El disseny estructural dels cargols d'expansió gira al voltant de la funció d'"expansió i fixació". Els components típics inclouen les següents parts clau. Els diferents tipus de cargols d'expansió poden diferir lleugerament en els detalls, però l'estructura central segueix sent la mateixa:
Cargol: el component del coixinet de càrrega del nucli-, normalment fet de metall (acer al carboni, acer inoxidable, etc.). Un extrem està mecanitzat amb rosques externes per enganxar-se amb una femella per a la fixació; l'altre extrem té un disseny cònic o en forma de falca-(anomenat "extrem d'expansió"), que és l'estructura clau que impulsa la deformació del tub d'expansió.
Tub d'expansió: mànigues sobre l'extrem cònic del cargol. Els materials inclouen metall (ferro galvanitzat, acer inoxidable) o plàstic (niló, etc.). Alguns tubs d'expansió metàl·lics estan dissenyats amb una estructura dividida (com ara el "gecko de reparació d'automòbils"), cosa que fa que siguin més fàcils d'expandir sota pressió i s'ajustin més estretament a la paret del forat.
Femella: s'enganxa amb l'extrem roscat del cargol. L'estrenyiment proporciona tensió axial, impulsant l'extrem cònic del cargol per comprimir el tub d'expansió. És el component de transmissió de potència per aconseguir l'acció d'expansió.
Volanderes planes: Col·locades entre la femella i l'objecte que s'està subjectant, la seva funció és distribuir la pressió de tensió de la femella, evitant la concentració de pressió que podria danyar la superfície de l'objecte que s'està subjectant, i també millorant l'estabilitat de la connexió.
Volanderes elàstiques: Ubicades entre la femella i la rentadora plana, utilitzen la seva pròpia deformació elàstica per generar precàrrega, evitant que la femella s'afluixi sota vibracions, forces externes, etc., millorant així la fiabilitat de la fixació.
